VERTICALITAT ALPINA: BRIANÇONNAIS (1)

Al principi d’agost, com hauria de ser d’obligat compliment, si no fos per causes de compaginació entre lo lleure i la vida laboral, vaig realitzar la sortida de campaments alpins del CEC (Centre Excursionista de Catalunya). Enguany tocava al poble de Val-des-Prés, a la Vall de la Clareé, prop del Briançon i el Parc Natural del Ecrins, a la regió dels Hautes Alpes.

Després de la meua primera experiència als Alps Eslovens anomenats tamé Alps Julians, tenia moltíssimes ganes de trepitjar les muntanyes franceses i més concretament les seues parets.
Vaig passar una semana plena d’emocions, bellesa i sorpresa ja que hai tornat encantat d’aquelles contrades, amb les seues boniques valls, rius, poblets i sobretot roca molta roca.

Pos la cosa va anar de la següent manera:

Lo dia 1 d’agost i despúes de no haver dormit massa, degut al concertillo d’Anna Roig i l’ombra de Ton Chien, que vam poder disfrutar la nit anterior, el Joan alias “Tete” i un servidor, vam empendre cap allà les 5 del matí lo nostre viatge cap a Briançon.
El viatge des de Manresa hasta el càmping Iscle du Rosier del poble Val-des-Prés mos va costar unes 8 hores. Temps no massa considerable si ho comparem en alguns trajectes dins d’Espanya, i que per tan, va fer que mos adonessem de lo a prop que tenim aquell massís tan privilegiat.
Una vegada al puesto, pos a situarnos. Monta les tendes, una per a dormir i l’atra per al munt de material que acarrejavem.

Així pos, una vegada instalats mos vam dirigir cap al poble de Briançon. Encara que fos domenge l’oficina de turisme estae oberta i vam poder aconseguir un exemplar gratuït d’un llibre de ressenyes de vies ferrates amb la majoria, per no dir totes, les ferrates existents al llarg de tota la regió del Briançonnais. A una tenda del costat mos vam poder fer amb el llibre d’escalades al Briançonnais, Haut Val Durance y Queyras. Fullejant ambdos llibres mos vam poder adonar de la magnitud del puesto en que mos trobavem, amb més de dos i tres escoles d’escalada per poble,així com inacabables sectors, tipos de roca, graus,...

Aquí començae la nostra semana fantàstica del Corte Alpí.

Portada de l'exemplar

Aquella mateixa tarde i una mica descolocats pel viatge matinal, vam decidir de començar a explorar la zona. Vam decidir anar a escalar a un sector de fàcil accés situat al poble de Chamandrin, situat al sortir de Briançon cap al Sud.
El sector es diu com el mateix nom del poble Chamandrin i es tracta d’unes roques de granit d’uns 20 metres d’altura.
L’escalada no va anar tan bé com me pensava, ja que me va costar adaptar-me al nou tipo de roca així com al sector en sí. De totes maneres vam tindre temps de provar la via “Merlus (5c)” que transcorre per una fisura i “Le petit gros jovial (6b+)”, amb uns passos inicials bastant bloqueros. El Tete, amés va intentar “Pointè à pitre (6a+), amb uns passos de sortida molt estranys, que encara ara no hem pogut definir massa bé.

Accés i ressenyes:


El següent dia, mos vam aixecar prompte com de costum per poder amorzar a l’hora requerida (l’amorzar al campament es de 7:00 a 9:00), i mos vam dirigir a fer la via ferrata acordada la nit anterior. Al final mos vam decidir per començar per la ferrata més allunyada del camping. Està era la ferrata de “La cascade a Les Orres”, situada a uns 70 km de Briançon. En la mateixa vall hi ha una altra ferrada més d’iniciació anomenada: “Via Ferrata Des Orres La Roche”.

Més Info: AQUÍ

Ferrata molt però que molt recomanable, de fàcil accés, amb indicacions per tot arreu, situada a un entorn inmillorable bell mig d’una vall alpina, i d’una verticalitat sorprenen, amb la majoria de passos molt aeris i exposats. Sincerament, crec que va ser el millor estreno possible. Vam disfrutar d’allò més, i l’experiència me va servir per començar a familiaritzar-me amb el tipo d’entorn que m’esperarie los pròxims dies.
Per cert, la ressenya de la ferrata marque unes 3 hores, i natres la vam acabar en 1:30h, això que vam anar lents, fent fotos, anant i retrocedint per anar-mos encuadrant en los passatges més espectaculars,... Ja vos anireu donant compte que el tema de les acotacions temporals aquí als Alps són una mica discutibles.
Algunes fotos de la Ferrata:

Voldria fer un petit incís en referència a les ferrates franceses i que m’ha sorprès molt del país veí. Tan les ferrates com les escoles d’escalada es troben integrades a la vida quotidiana dels pobles de muntanya. Així es com no vos ha de sorprendre el trobar les ferrates senyalitzades des de la mateixa entrada del poble amb cartells semblants als que aquí s’usen com a reclam turístic. Igual passa amb algunes escoles d’escalada, que es troben senyalitzades tan per carrers com camins i que et porten directament al puesto. Tot això me va fer recordar aquelles tardes tan maravilloses en que te trobes perdut a saber on, amb un mapa pintat a un paper, intentant descobrir on s’amaguen aquells trencants de pedra que tants exits i fracasos mos porten, i que sense saber perquè no podem dixar d’intentar, i seguim anant, seguim repetint, i seguim tornant.

Per la tarde, como no, a escalar!! Esta vegada vam triar un puesto valorat en tres estrelles de la guia, al poble de Villard-Saint-Pancrace, sector “Rocher Gafoville”.
L’àrea esta dividida en tres sectors, tots ells amb parets molt verticals d’uns 30 m d’altura i de roca calcària.

Accés i ressenyes:

La roca semblae boníssima i les vies de continuïtat, llàstima que no ne vam provar cap, perquè como no, lo que sol passar per les tardes a los puestos de muntanya, que va ploure!!