Continuant la nostra modesta aventura per terres gales, mos vam aixecar el segon dia preparats per afrontar la via ferrata, segons la guia, més difícil i llarga de tot el Briançon, “Les Gorges De La Durance”.
Esta vegada vam ser tres els expedicionaris, ja que se mos va sumar sun pare del Joan, el Ramón, que después d’una llarga i fatigosa lesió, torna poc a poc a la activitat de la seua passió per la muntanya.
La dita ferrata es troba relativament a prop de Briançon, concretament al poble de l'Argentière la Bessée. A la mateixa entrada del poble hi ha un cartell indicador. La ferrata es troba a unes gorges angostes situades a la banda dreta direcció Vigneaux.
Lo més curiós del tema es que la dita ferrata es de pago. Sí, ho hau llegit bé. La primera ferrata que conec de pago. Al començament de la ferrata hi ha un garito amb uns tios que te cobren, i te vigilen si vas equipat adequadament. L’entrada al parc temàtic ferratero es de 6 euros, i consta de tres recorreguts ben senyalitzats: un de verd, d’iniciació per a nens, un de roig, una mica més difícil i un de negre, només apte per a inconscients.
Mes info: AQUÍ
Per a poder iniciar el recorregut negre hi ha dos opcions. Una es agafar una senda que voreja per dalt i te porta hasta el començament del recorregut, i l’atra es realitzar el recorregut verd d’iniciació fins a trobar l’inici de la negra. Natres como no, vam decidir fer tota la ferrata sencera començant per la verda.
Aquí teniu algunes fotos d’este primer tram:
El recorregut negre comença des d’una de les parets del congost, pujant per la paret s’accedix a un pont que te porta a l’atre costat del riu, i d’aquí seguim ascendint fins trobar un atre pont que te retorna a la paret inicial, però esta vegada a una alçada ya més considerable.
En total de la ferrata n’hi ha 6 ponts: 4 de penjats (un d’ells a 120 m del terra), un pont tibetà y un que mos servix per crusar el riu.
La ferrata, en definitiva, va resultar ser molt disfrutona, si pasem per alt que allò pareixia les Rambles. Lo paisatge no es tan espectacular com l’atra, ya que no parem de moure-mos pel congost amunt i avall, però físicament es molt més exigent: infinitat de pasos verticals, molts desplomats i un final de ferrata que s’ha d’ascendir una paret vertical de 150 metres casi sense reposos.
Imatges del pont final de 58 metres de longitud i 120 d'altura, que mos servix per retornar al punt de partida:
Aquella mateixa tarde vam optar per fer una ascursió tranquil·la que havien realitzat el dia abans gent del campament. La visita seria a un magnífic i espectacular lago anomenat el “Llac Verd”. L’anomenat lago té la peculiaritat de ser de color:...... amb uns tons fosforecents molt extranys produïts per l’acumulació d’unes petites algues. Un fenómeno ben astrafalari, la viritat.
Éste lago se troba a la vall de Étroite. a l’atra banda del Coll de l'Echelle (1762 m).
Lo problema va vindre quan vam mirar lo rellotge. Uff que tard! Així pos que d’ascursió tranquil·la res. Ràpid, i casi al trote, vam recórrer la senda hasta arribar al puesto. La viritat que lo puesto es idílic en un entorn preciós. Anavem a tirar fotos, però un error de comunicació entre dos paios va fer que la cámara se quedés al cotxe. De totes maneres penjaré unes quantes fotos de les que van tirar el dia anterior.
Més info: AQUÍ
Lo dia següent, mos va tocar fer de pinxes a la cuina. Com és d’obligat cumpliment, un dels dies de campaments t’has d’ancarregar d’ajudar a cuinar i servir els minjars per al resto
de la comitiva. Vam passar un dia traquil i sense complicacions, al càrrec del gran cuiner Paco que fa les delícies de tots els campistes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario