VERTICALITAT ALPINA: BRIANÇONNAIS (3)

Avui Sí!! Después del dia entre fogons i cassoles, avui tocae escalar.

Lo dia s’havia aixecat una mica inestable, però tot i així les nostres ganes de pujar parets no mos van impedir sortir en busca del nostre objectiu.

L’objectiu era una paret que vam descobrir dos dies abans quan vam realitzar l’excursió al Llac Verd.

De camí, vam parar al poble que mos venia de camí de Pamplinet, on seguint unes fàcils indicacions, arribarem a un sector tres estrelles de la vall:

Accés i ressenyes:

La roca semblae inmillorable, però com ésta no era la nostra idea inicial, vam decidir continuar, i centrar tots els nostres esforços en la majestuosa paret de “Paroi des Militaires”, d’altura de fins a 300m:

Accés i ressenyes:

Al arribar la cosa no pintae massa bé. A part del fred i vent gelador que fea a n’aquelles hores del matí, on el Sol encara no acaricaiava la roca, a més de que estaem a 1700 m d’altura, el cel no parae de regalarmos petits tresors en forma de pluja fina. Tot i així, i entossudits de que allò sabia de provar vam traure’ls bàrtuls i cap amunt.

Vam aconseguir ascalfar en el primer tram de “Krono”, calificada de 5+ (6a segons la guia), i en això se va quedar l’intento. Un escalfament i fora, ja que l’aigua que caie va anar en augmento i la cosa ja pintae malament.

Vaya tela! Pos res, a plegar, i a desplaçarmos a un atre sector. Decidim provar sort a l’atra banda de la vall, a un sector de granit descobert el dia abans, entre les hores mortes de la cuina, prop del poble de Nevaché.

Accés i ressenyes:

L’escalada consistix en un pedrolo de granit d’altures hasta 10 m, el sector es d’iniciació (grau hasta 6a) però lo puesto es molt bonic, i mos fea gràcia provar vies d’adherència en este tipo de roca tan poc comuna a les nostres terres. La experiència no va anar gens malament, a pesar de les adverses condicions climàtiques.

Aquí un vídeo en el que podreu apreciar el vent, fred i posteriorment pluja que mos acompanyà en el nostre afany.

D’esta manera, i fugint de la pluja, aquell dia maleïda, se mos va passar el matí.

Una vegada dinats, i veent que el temps se seguia mantenint inestable, vam optar per anar cap al Sur, a probar una ferrata alpina que segons la guia pintae bastant bé, situada al Parc Natural Regional del Queyras, a la població de Arvieux.

La ferrata s’anomene: La Combe la Roche, i consistix en una ascensió per una paret de 300 m.

Més info: AQUÍ

Lo problema va vindre, que la sinyora ferrata estae bastant alluny de la nostra posició, i entre arribar, trobar-la, i equiparmos, vam acabant emprenent la senda de pujada cap a la paret, a les 17:15 de la tarde. Això si hi sumem, que segons la guia se tardae una mitjana de 2-3 hores més un retorn a peu de 40 minuts, que el Sol començae anar de baixa (la paret estae totalment a la sombra), i els frontals s’havien quedat ben col·locadets a la tenda, fea de la situació tot un repte. Pos a corre i cap amunt.

Vam fer la ferrata en algo menos d’una hora, i la baixada la vam fer corrents. Això va fer que no la poguéssem disfrutar-la tant, però tot i així, va valdre molt la pena.

Lo millor de tot va ser que arribàrem puntuals per sopar!